01 set. Associacions veïnals i moviment veïnal a Barcelona: transformar-se per continuar fent barri

El passat mes de juliol de 2026 es va publicar el número 173 de Carrer, una publicació vinculada al moviment veïnal de Barcelona a qui volem començar felicitant. Sempre és una bona notícia que existeixin mitjans de comunicació que parlin dels barris, de les associacions veïnals, de les entitats ciutadanes i de les persones que, des d’àmbits molt diversos, dediquen part del seu temps a millorar la ciutat. La pluralitat de mitjans, entitats i sensibilitats també forma part de la riquesa del moviment veïnal.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la plaça de la Farga hem llegit recentment amb especial interès l’editorial d’aquest número, titulat «El final de les associacions veïnals?». La pregunta ens ha semblat prou interessant per compartir algunes consideracions a partir de la nostra pròpia experiència i dels anys de trajectòria de l’associació. Recomanem la seva lectura perquè planteja un debat que afecta no només les associacions de veïns i veïnes, sinó el conjunt del teixit associatiu i de la participació ciutadana als barris.

Editorial de Carrer 173: «El final de les associacions veïnals?»
https://carrer.cat/article/el-final-de-les-associacions-veinals/

La qüestió plantejada és pertinent. Les associacions veïnals han canviat molt durant les darreres dècades i, amb tota probabilitat, continuaran canviant. També ho han fet Barcelona, els seus barris, les formes de participació ciutadana i les necessitats de les persones que hi viuen. Però una cosa és transformar-se i una altra molt diferent és desaparèixer.

El futur de les associacions veïnals a Barcelona

El moviment veïnal ha tingut un paper fonamental en la transformació de Barcelona. Durant dècades, les associacions de veïns i veïnes van reivindicar escoles, centres sanitaris, transport públic, urbanització dels carrers, zones verdes, equipaments i molts altres serveis que avui formen part de la vida quotidiana de la ciutat. Barcelona és avui molt diferent de la de fa cinquanta anys i, al mateix temps, la societat s’ha fet més diversa i han aparegut noves formes d’associacionisme, plataformes ciutadanes, entitats sectorials, col·lectius i organitzacions especialitzades.

Això no s’hauria d’interpretar necessàriament com una crisi del moviment veïnal, sinó també com una evolució. Una associació veïnal del segle XXI no ha de fer exactament el mateix que feia una associació dels anys setanta, vuitanta o noranta. Els problemes canvien, les prioritats també i les formes d’organitzar-se s’hi han d’adaptar. La pregunta, per tant, potser no és tant si les associacions veïnals tenen futur, sinó quin tipus d’associacions veïnals necessiten avui els nostres barris.

Civisme, convivència, seguretat ciutadana i espai públic

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la plaça de la Farga tenim la nostra pròpia experiència. No pretenem ocupar-nos de tot ni reproduir necessàriament models associatius d’altres èpoques. Amb els anys ens hem anat especialitzant en aquelles qüestions que detectem que preocupen especialment els veïns i veïnes del nostre entorn. Una part important de la nostra activitat està relacionada amb el civisme, la convivència veïnal, la seguretat ciutadana, l’espai públic, el manteniment dels carrers i places i la prevenció de situacions d’incivisme.

Són qüestions quotidianes que poden semblar menors quan s’analitzen individualment, però que tenen una incidència directa en la qualitat de vida de les persones. Un problema de neteja, una situació reiterada d’incivisme, desperfectes a l’espai públic, problemes de convivència o determinades situacions d’inseguretat adquireixen una dimensió diferent quan afecten cada dia les persones que viuen en un carrer o utilitzen una plaça. Aquí les associacions veïnals continuen tenint una funció important: conèixer el territori, escoltar el veïnat, detectar problemes, traslladar-los a les administracions corresponents, fer-ne seguiment i proposar millores.

En una ciutat densament poblada com Barcelona compartim carrers, places, jardins, equipaments i serveis públics entre persones de diferents edats, procedències, horaris, necessitats i formes de viure la ciutat. Aquesta diversitat forma part de Barcelona, però també exigeix unes normes bàsiques de convivència i respecte. Per això mantenim contacte amb el veïnat i traslladem les incidències als serveis municipals, a la Guàrdia Urbana o als organismes corresponents quan és necessari. Aquesta funció d’interlocució continua sent, al nostre entendre, una de les aportacions més útils de les associacions de veïns i veïnes.

Cuidar l’entorn i crear xarxa també és fer barri

La participació veïnal no s’acaba amb les grans reivindicacions. Existeixen moltes actuacions aparentment petites que contribueixen a tenir un barri més agradable. En el nostre cas, col·laborem en iniciatives relacionades amb Parcs i Jardins, la jardineria, els escocells i la cura dels espais verds de la plaça de la Farga i d’alguns carrers del nostre entorn. Quan els veïns i veïnes participen en la cura dels espais que comparteixen, també augmenten el sentiment de pertinença i la voluntat de conservar-los. Fer barri també consisteix en aquestes actuacions quotidianes.

Amb els anys han anat apareixent altres necessitats que probablement no hauríem imaginat quan va néixer l’associació. Una d’elles està relacionada amb l’habitatge. Quan sabem que una persona vinculada al nostre barri necessita trobar un habitatge perquè vol continuar vivint-hi, intentem, en la mesura de les nostres possibilitats, fer xarxa. Si coneixem algú que vol vendre o llogar un pis i una altra persona del barri que està buscant habitatge, intentem facilitar que puguin entrar en contacte. Naturalment, no som una immobiliària ni desenvolupem aquesta funció professional; simplement intentem que el coneixement i les relacions que existeixen dins del barri puguin ser útils i, si és possible, contribuir a evitar que persones vinculades al nostre entorn hagin de marxar per no trobar-hi habitatge.

Una associació veïnal adaptada als nous temps

La transformació del moviment veïnal també afecta la manera d’organitzar les mateixes entitats. Durant molts anys, disposar d’un local propi era gairebé un element inseparable de qualsevol associació de veïns. Avui no necessàriament ha de ser així. Nosaltres hem optat per un model d’associació amb una estructura senzilla i costos mínims. No disposem de local propi i aprofitem els equipaments i recursos públics disponibles, entre els quals el Secretariat d’Entitats, que ofereix espais molt útils per desenvolupar activitat associativa. Aquest model ens permet, entre altres coses, funcionar sense necessitat de cobrar quotes als nostres membres.

No afirmem que aquest hagi de ser el model de totes les associacions. Cada entitat té les seves necessitats, la seva història i la seva realitat. Però sí que demostra que avui existeixen maneres diferents d’organitzar una associació veïnal i que tenir menys estructura no significa necessàriament tenir menys activitat. Una entitat pot tenir costos reduïts, concentrar-se en uns àmbits determinats i, al mateix temps, mantenir una presència activa al barri i una relació continuada amb els veïns i veïnes.

Pressupostos participatius: quan moltes entitats sumen

Hi ha moments en què els objectius superen l’àmbit d’una sola associació i és precisament aleshores quan es posa de manifest la importància de disposar d’un teixit associatiu i veïnal organitzat. Una de les experiències que més valorem dels darrers anys ha estat la participació en els pressupostos participatius de Barcelona, en què prop de trenta associacions i entitats de perfils molt diferents vam ser capaces d’unir-nos al voltant d’un projecte comú per al nostre entorn.

Hi participaven entitats amb finalitats, trajectòries, sensibilitats i activitats molt diverses. No totes pertanyien a les mateixes organitzacions ni tenien les mateixes prioritats, però existia un objectiu compartit que podia beneficiar el barri i el districte. El resultat va ser extraordinàriament positiu: el projecte va aconseguir la dotació econòmica més elevada de tots els pressupostos participatius de Barcelona. Ara que la seva execució s’acosta, des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la plaça de la Farga continuem especialment agraïts a totes les persones, associacions i entitats que van contribuir a fer-ho possible. Aquell èxit no va ser de ningú en particular, sinó el resultat de convertir una proposta en un projecte compartit.

Aquesta experiència és també una bona resposta a la pregunta sobre si encara té sentit estar organitzats. En té, i molt. Potser no sempre pels mateixos motius que fa cinquanta anys, però quan apareix una oportunitat important per al barri, una reivindicació compartida o un projecte que supera la capacitat individual de cadascú, disposar d’associacions, entitats i persones que ja es coneixen i que són capaces de treballar conjuntament té un valor enorme.

Associacions, entitats i federacions veïnals: cadascú des del seu àmbit

Que les associacions actuals tendeixin a especialitzar-se no significa que hagin de treballar soles. És positiu que existeixin associacions veïnals preocupades especialment per l’espai públic o la convivència, entitats culturals, associacions esportives, comissions de festes, entitats socials, associacions de comerciants i moltes altres formes d’organització ciutadana. No és necessari que tots fem el mateix. Nosaltres, per exemple, no organitzem festes ni celebracions, però donem suport a la Comissió de Festes de la plaça de la Farga i a altres activitats que contribueixen a generar vida comunitària, perquè una festa, una activitat cultural o una trobada al carrer també contribueixen a la convivència, a les relacions entre les persones i a fer barri.

El moviment veïnal de Barcelona és plural. Existeixen associacions de veïns i veïnes, federacions veïnals, coordinadores, plataformes, entitats sectorials i moltes altres formes de participació ciutadana. Aquesta pluralitat no ens sembla una debilitat, sinó una fortalesa. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la plaça de la Farga considerem que la pertinença a una determinada federació, coordinadora o organització no hauria de ser un obstacle per col·laborar. Quan una iniciativa és positiva per al barri, estem disposats a donar-hi suport independentment de qui l’hagi impulsat. Cadascú pot tenir el seu àmbit, la seva especialització i la seva manera de treballar, però els barris són compartits i, quan existeixen objectius comuns, la capacitat d’unir-nos continua sent una de les grans fortaleses de l’associacionisme veïnal.

No és el final de les associacions veïnals, sinó la seva transformació

Davant la pregunta plantejada per l’editorial de Carrer 173, la nostra resposta és clara: no creiem que estiguem davant del final de les associacions veïnals. Creiem que estem vivint la seva transformació. Les associacions veïnals del futur probablement seran més flexibles, tindran estructures diferents, utilitzaran més les eines digitals i, en molts casos, estaran més especialitzades. Conviuran amb plataformes ciutadanes, associacions sectorials, federacions veïnals, entitats culturals, socials i esportives i altres formes de participació que continuaran apareixent.

El que no hauria de desaparèixer és la voluntat de les persones d’implicar-se en el lloc on viuen. Mentre hi hagi veïns i veïnes disposats a preocupar-se per la convivència, el civisme, la seguretat ciutadana, l’espai públic, els equipaments, els espais verds, l’habitatge, la cultura o qualsevol altra qüestió que afecti la vida del barri, continuarà havent-hi motius per organitzar-se. I quan sigui necessari afrontar un projecte que ens superi individualment, serà especialment important que totes aquestes entitats siguem capaces de trobar-nos i treballar plegades.

Desitgem molts èxits a Carrer 173 i a totes les persones, associacions de veïns i veïnes, entitats i federacions que continuen treballant pel moviment veïnal de Barcelona. Cadascú des del seu àmbit, amb les seves prioritats i amb la seva manera de fer. Per part nostra, continuarem ocupant-nos del nostre entorn més proper i col·laborant amb totes aquelles persones i entitats que vulguin contribuir positivament a la plaça de la Farga, la Bordeta, Sants, Sants-Montjuïc i Barcelona.

Les formes d’organitzar-nos poden canviar i les necessitats dels barris també, però fer xarxa, participar, col·laborar i fer barri continua tenint tot el sentit. Aquesta és, almenys, la nostra manera d’entendre avui el moviment veïnal.

Contacta amb nosaltres

Associació de Veïns i Veïnes de la plaça de la Farga (membre de la Federació Veïns)

Telèfon: 661 463 306
Correu electrònic: info@avaplacafarga.cat

Barcelona, 29 d’agost de 2026